La variante Lüneburg
La variante Lüneburg, de Paolo Maurensig (Adelphi Edizioni, 2003)
(versió en valencià al final)
El ajedrez es un juego con una importante actividad intelectual que requiere concentración, cálculo y una gran capacidad de análisis, y por eso probablemente ha sido considerado un juego de gran prestigio intelectual que crea grandes apasionados en unos ambientes, bien es cierto, ciertamente restringidos.
Tal vez por ello haya sido inspiración de varias novelas, entre las cuales se pueden destacar Novela de ajedrez (Stefan Zweig), La defensa (Vladimir Nabokov), El ocho (Katherine Neville) y el libro que nos ocupa: La variante Luneburg.
La variante Luneburg, escrita en 1993, es la primera novela del escritor italiano Paolo Maurensig, viajante de comercio y gran aficionado al ajedrez que encontró en dicho juego la inspiración para su primera novela cuando había superado los cuarenta años de edad.
La novela inicia con el extraño asesinato de Dieter Frisch, un industrial que aparece muerto en los jardines en forma de ajedrez de su mansión, en la posición de juego conocida como “variante Luneburg” que él mismo, aficionado al ajedrez, había tratado de refutar. A partir de este hecho, la narración vuelve atrás en el tiempo para narrar cómo Frisch, unos días antes de su muerte, en un viaje en tren, se encuentra con un aficionado al ajedrez que le cuenta cómo el ajedrez ha formado una parte importante de su vida, a través de su maestro Tabori, llegando a vislumbrarse los puntos en común que unen las vidas de todos los personajes de la novela hasta descubrir la verdadera razón de la muerte de Frisch.
La historia de la narración se localiza temporalmente en los momentos previos e inmediatamente posteriores a la Primera Guerra Mundial, y está llena de continuas referencias al mundo del ajedrez, como es la citación a diversos ajedrecistas de renombre internacional, como pueden ser Akiva Rubinstein, Savielly Tartakower o Efim Bogoljubov.
Pese a que la narración empieza desde un punto en el final de la historia, Maurensig juega con diferentes movimientos temporales atrás y adelante, y divide la historia en tres partes bien diferenciadas. Una primera es la historia de Dieter Frisch, de cómo ha muerto en su mansión en una posición que recuerda una posición del juego de ajedrez. Una segunda parte es la historia de Hans Maier, la persona que Frisch se encuentra en el tren y que le cuenta cómo siendo adelescente fue “infectado” por el ajedrez y como conoció al que fuera su maestro, Tabori. Y una tercera parte, que es la historia del propio Tabori, en la que se narra cómo aprendió ajedrez desde niño y viajó por toda Europa participando en exhibiciones y torneos hasta verse participando como prisionero en un campo de concentración nazi. Toda la historia es contada por dos narradores omniscientes que, a su vez, son personajes de la historia: Tabori y Mayer.
Pero, probablemente, el verdadero protagonista de la novela no sean las historias personales de los personajes, sino el mismo juego del ajedrez. A lo largo de toda la novela, el ajedrez pasa de tener un supuesto carácter anecdótico en la escena de un crimen, a ocupar el centro de toda la acción, y no sólo de la biografía personal de los personajes, sino también respecto a cómo se desenvuelven y cómo el ajedrez pasa a condicionar la vida de todos ellos. A lo largo de la narración, el ajedrez dará esperanzas y motivos para vivir, pero también dará y quitará vidas con una crueldad jamás imaginada para un juego de tanta concentración y análisis.
José Martínez Tormo
Els escacs és un joc amb una important activitat intel·lectual que requerix concentració, càlcul i una gran capacitat d'anàlisi, i per això probablement ha sigut considerat un joc de gran prestigi intel·lectual que origina grans apassionats en uns ambients, bé és cert, certament restringits.
Tal vegada per això haja sigut inspiració de diverses novel·les, entre les quals es poden destacar Novel·la d'escacs (Stefan Zweig), La defensa (Vladimir Nabokov), El huit (Katherine Neville) i el llibre que ens ocupa: La variant Lüneburg.
La variant Lüneburg, escrita en 1993, és la primera novel·la de l'escriptor italià Paolo Maurensig, viatjant de comerç i gran aficionat als escacs que va trobar en el joc la inspiració per a la seua primera novel·la quan havia superat els quaranta anys d'edat.
La novel·la inicia amb l’estrany assassinat de Dieter Frisch, un industrial que apareix mort en els jardins en forma d'escacs de la seua mansió, en la posició de joc coneguda com a “variant Lüneburg” que ell mateix, aficionat als escacs, havia tractat de refutar. A partir d'este fet, la narració torna arrere en el temps per a narrar com Frisch, uns dies abans de la seua mort, en un viatge de tren, es troba amb un aficionat als escacs que li compta com el joc ha format una part important de la seua vida, a través del seu mestre Tabori, arribant a trobar-se els punts en comú que unixen les vides de tots els personatges de la novel·la fins a descobrir la verdadera raó de la mort de Frisch.
La història de la narració es localitza temporalment en els moments prèviament i immediatament posteriors a la Primera Guerra Mundial, i està plena de contínues referències al món dels escacs, com és la citació a diversos escaquistes de renom internacional, com poden ser Akiva Rubinstein, Savielly Tartakower o Efim Bogoljubov.
A pesar que la narració comença des d'un punt en el final de la història, Maurensig juga amb diferents moviments temporals arrere i avant, i dividix la història en tres parts ben diferenciades. Una primera és la història de Dieter Frisch, de com ha mort en la seua mansió en una posició que recorda una posició del joc d'escacs. Una segona part és la història de Hans Maier, la persona que Frisch es troba en el tren i que li compta com va ser “infectat” pels escacs d’adolescent i com va conéixer a qui fora el seu mestre, Tabori. I una tercera part, que és la història del mateix Tabori, en la que es narra com va aprendre escacs des de xiquet i va viatjar per tota Europa participant en exhibicions i tornejos fins veure's participant com a presoner en un camp de concentració nazi. Tota la història és comptada per dos narradors omniscients que, al seu torn, són personatges de la història: Tabori i Mayer.
Però, probablement, el verdader protagonista de la novel·la no siguen les històries personals dels personatges, sinó el mateix joc dels escacs. Al llarg de tota la novel·la, el joc d’escacs passa de tindre un suposat caràcter anecdòtic en l'escena d'un crim, a ocupar el centre de tota l'acció, i no sols de la biografia personal dels personatges, sinó també respecte a com interactuen i com els escacs passa a condicionar la vida de tots ells. Al llarg de la narració, els escacs donarà esperances i motius per a viure, però també donarà i llevarà vides amb una crueltat mai imaginada per a un joc de tan alt grau de concentració i anàlisi.
Tal vez por ello haya sido inspiración de varias novelas, entre las cuales se pueden destacar Novela de ajedrez (Stefan Zweig), La defensa (Vladimir Nabokov), El ocho (Katherine Neville) y el libro que nos ocupa: La variante Luneburg.
La variante Luneburg, escrita en 1993, es la primera novela del escritor italiano Paolo Maurensig, viajante de comercio y gran aficionado al ajedrez que encontró en dicho juego la inspiración para su primera novela cuando había superado los cuarenta años de edad.
La novela inicia con el extraño asesinato de Dieter Frisch, un industrial que aparece muerto en los jardines en forma de ajedrez de su mansión, en la posición de juego conocida como “variante Luneburg” que él mismo, aficionado al ajedrez, había tratado de refutar. A partir de este hecho, la narración vuelve atrás en el tiempo para narrar cómo Frisch, unos días antes de su muerte, en un viaje en tren, se encuentra con un aficionado al ajedrez que le cuenta cómo el ajedrez ha formado una parte importante de su vida, a través de su maestro Tabori, llegando a vislumbrarse los puntos en común que unen las vidas de todos los personajes de la novela hasta descubrir la verdadera razón de la muerte de Frisch.
La historia de la narración se localiza temporalmente en los momentos previos e inmediatamente posteriores a la Primera Guerra Mundial, y está llena de continuas referencias al mundo del ajedrez, como es la citación a diversos ajedrecistas de renombre internacional, como pueden ser Akiva Rubinstein, Savielly Tartakower o Efim Bogoljubov.
Pese a que la narración empieza desde un punto en el final de la historia, Maurensig juega con diferentes movimientos temporales atrás y adelante, y divide la historia en tres partes bien diferenciadas. Una primera es la historia de Dieter Frisch, de cómo ha muerto en su mansión en una posición que recuerda una posición del juego de ajedrez. Una segunda parte es la historia de Hans Maier, la persona que Frisch se encuentra en el tren y que le cuenta cómo siendo adelescente fue “infectado” por el ajedrez y como conoció al que fuera su maestro, Tabori. Y una tercera parte, que es la historia del propio Tabori, en la que se narra cómo aprendió ajedrez desde niño y viajó por toda Europa participando en exhibiciones y torneos hasta verse participando como prisionero en un campo de concentración nazi. Toda la historia es contada por dos narradores omniscientes que, a su vez, son personajes de la historia: Tabori y Mayer.
Pero, probablemente, el verdadero protagonista de la novela no sean las historias personales de los personajes, sino el mismo juego del ajedrez. A lo largo de toda la novela, el ajedrez pasa de tener un supuesto carácter anecdótico en la escena de un crimen, a ocupar el centro de toda la acción, y no sólo de la biografía personal de los personajes, sino también respecto a cómo se desenvuelven y cómo el ajedrez pasa a condicionar la vida de todos ellos. A lo largo de la narración, el ajedrez dará esperanzas y motivos para vivir, pero también dará y quitará vidas con una crueldad jamás imaginada para un juego de tanta concentración y análisis.
José Martínez Tormo
- Nº de páginas: 158 págs.
- Encuadernación: Tapa blanda
- Editorial: ADELPHI
- Lengua: ITALIANO
- ISBN: 9788845909849
- Nº de páginas: 216 págs.
- Encuadernación: Tapa blanda
- Editorial: TUSQUETS EDITORES
- Lengua: CASTELLANO
- ISBN: 9788472238725
La variant Lüneburg, de Paolo Maurensig (Adelphi Edizioni, 2003)
Els escacs és un joc amb una important activitat intel·lectual que requerix concentració, càlcul i una gran capacitat d'anàlisi, i per això probablement ha sigut considerat un joc de gran prestigi intel·lectual que origina grans apassionats en uns ambients, bé és cert, certament restringits.
Tal vegada per això haja sigut inspiració de diverses novel·les, entre les quals es poden destacar Novel·la d'escacs (Stefan Zweig), La defensa (Vladimir Nabokov), El huit (Katherine Neville) i el llibre que ens ocupa: La variant Lüneburg.
La variant Lüneburg, escrita en 1993, és la primera novel·la de l'escriptor italià Paolo Maurensig, viatjant de comerç i gran aficionat als escacs que va trobar en el joc la inspiració per a la seua primera novel·la quan havia superat els quaranta anys d'edat.
La novel·la inicia amb l’estrany assassinat de Dieter Frisch, un industrial que apareix mort en els jardins en forma d'escacs de la seua mansió, en la posició de joc coneguda com a “variant Lüneburg” que ell mateix, aficionat als escacs, havia tractat de refutar. A partir d'este fet, la narració torna arrere en el temps per a narrar com Frisch, uns dies abans de la seua mort, en un viatge de tren, es troba amb un aficionat als escacs que li compta com el joc ha format una part important de la seua vida, a través del seu mestre Tabori, arribant a trobar-se els punts en comú que unixen les vides de tots els personatges de la novel·la fins a descobrir la verdadera raó de la mort de Frisch.
La història de la narració es localitza temporalment en els moments prèviament i immediatament posteriors a la Primera Guerra Mundial, i està plena de contínues referències al món dels escacs, com és la citació a diversos escaquistes de renom internacional, com poden ser Akiva Rubinstein, Savielly Tartakower o Efim Bogoljubov.
A pesar que la narració comença des d'un punt en el final de la història, Maurensig juga amb diferents moviments temporals arrere i avant, i dividix la història en tres parts ben diferenciades. Una primera és la història de Dieter Frisch, de com ha mort en la seua mansió en una posició que recorda una posició del joc d'escacs. Una segona part és la història de Hans Maier, la persona que Frisch es troba en el tren i que li compta com va ser “infectat” pels escacs d’adolescent i com va conéixer a qui fora el seu mestre, Tabori. I una tercera part, que és la història del mateix Tabori, en la que es narra com va aprendre escacs des de xiquet i va viatjar per tota Europa participant en exhibicions i tornejos fins veure's participant com a presoner en un camp de concentració nazi. Tota la història és comptada per dos narradors omniscients que, al seu torn, són personatges de la història: Tabori i Mayer.
Però, probablement, el verdader protagonista de la novel·la no siguen les històries personals dels personatges, sinó el mateix joc dels escacs. Al llarg de tota la novel·la, el joc d’escacs passa de tindre un suposat caràcter anecdòtic en l'escena d'un crim, a ocupar el centre de tota l'acció, i no sols de la biografia personal dels personatges, sinó també respecte a com interactuen i com els escacs passa a condicionar la vida de tots ells. Al llarg de la narració, els escacs donarà esperances i motius per a viure, però també donarà i llevarà vides amb una crueltat mai imaginada per a un joc de tan alt grau de concentració i anàlisi.
José Martínez Tormo
New Jersey - Casino Vendors - The JTM Hub
ResponderEliminarNew Jersey Casino Vendors. Casino Vendors. 양주 출장마사지 Casino Vendors. Casino Vendors. Casino Vendors. New Jersey 김포 출장샵 Casino 보령 출장샵 Vendors. 전라북도 출장마사지 New Jersey Casino Vendors. Casino Vendors. Casino 구미 출장샵 Vendors.