Empar, fallera major infantil

Empar, fallera major infantil, de Fani Grande amb dibuixos de Ramón Pla (Ed. Bromera, 2016)

(texto en castellano más abajo)

Què pot sentir una xiqueta d'uns 9-10 anys que vol ser fallera major infantil de la seua comissió però la seua família no s'ho pot permetre? Empar es troba en eixa situació: desitja ser fallera major però tant els seus pares com el seu entorn més immediat tracten de llevar-li la idea del cap, ja que la situació econòmica no és la més apropiada, amb la mare en atur i el pare amb un treball amb certa inestabilitat.

Encara així, Empar no vol renunciar al seu somni, ja que no entén per què no es pot ser fallera major infantil si no es té diners, sobretot quan des de ben xicoteta en la seua comissió li han inculcat la idea que l'important és sempre "fer falla". Per açò, ha ideat un pla infalible que explica a totes les persones amb què es troba perquè li ajuden a dur-ho a terme. Un pla l'única limitació del qual és la voluntat i la imaginació.

A través d'esta obra teatral per al públic infantil, Fani Grande tracta fonamentalment dos aspectes: les limitacions artificials a la possibilitat de convertir-se en fallera major infantil, i la cerca de l'essència de la festa fallera. Tot açò adobat amb algunes pinzellades de la realitat actual, com pot ser l'adopció, el materialisme, la crueltat infantil o les famílies homosexuals.

Empar, fallera major infantil (Bromera, Micalet teatre, 2016) està dividida en huit escenes i pensada per a poder ser treballada i representada per xiquets, i trasllada al lector a un ambient (escènic i metaescènic) impregnat de referents culturals locals: follets vestits de saragüells, gastronomia típica, organització de la festa, literatura i expressions, etc. Els lectors s'aproximen a la història a partir d'una lectura àgil i un estil directe i proper que facilita en tot moment la seua implicació amb els personatges i, especialment, amb la xiqueta protagonista i la seua situació personal.

Fani Grande, presentadora de televisió, bloguera i escriptora, s'atreveix amb el gènere dramàtic destinat a un públic infantil a través del món festiu en un context totalment versemblant i a partir d'alguns personatges ficticis inspirats en persones reals que van formar part de la vida de l'autora.

L'obra s'acompanya de deu il·lustracions (a més d'alguns recursos en cada escena) de l'il·lustrador Ramón Pla, artista amb gran experiència en la il·lustració de llibres infantils i juvenils i, també, en el disseny de falles. No resulta estrany que, tractant-se d'un llibre infantil sobre Falles, fora ell qui s'encarregara de la seua il·lustració, oferint uns dissenys frescos, atractius i divertits alhora, amb una representació simpàtica de la protagonista.

El text es complementa, com és habitual en la col·lecció en la qual s'emmarca, d'una sèrie de propostes escèniques perquè l'obra puga ser representada per un públic escolar aprofitant tot el seu potencial, de manera que permet un ús didàctic més enllà de la pròpia lectura teatral.

La lectura, i possible representació, de l'obra oferirà al públic infantil una història sobre la qual reflexionar, en un context com és el festiu, amb uns referents propers i uns personatges amb els quals és fàcil empatitzar a través d'una lectura àgil i dinàmica repleta de picades d'ullet divertides i recursos imaginatius propis d'una xiqueta il·lusionada.

José Martínez Tormo

• Nº de páginas: 112 págs.
• Encuadernación: Tapa blanda
• Editorial: BROMERA
• Lengua: VALENCIANO
• ISBN: 9788490265918

Empar, fallera major infantil, de Fani Grande con dibujos de Ramón Pla (Ed. Bromera, 2016)

¿Qué puede sentir una niña de unos 9-10 años que quiere ser fallera mayor infantil de su comisión pero su familia no puede permitírselo? Empar se encuentra en esa situación: desea ser fallera mayor pero tanto sus padres como su entorno más inmediato tratan de quitarle la idea de su cabeza, ya que la situación económica no es la más apropiada, con la madre en paro y el padre con un trabajo con cierta inestabilidad.

Aún así, Empar no quiere renunciar a su sueño, ya que no entiende por qué no se puede ser fallera mayor infantil si no se tiene dinero, sobre todo cuando desde bien pequeña en su comisión se le ha inculcado la idea de que lo importante es siempre "hacer falla". Por ello, ha ideado un plan infalible que explica a todos cuantos se encuentra para que le ayuden a llevarlo a cabo. Un plan cuya única limitación es la voluntad y la imaginación.

A través de esta obra teatral para el público infantil, Fani Grande trata fundamentalmente dos aspectos: las limitaciones artificiales a la posibilidad de convertirse en fallera mayor infantil, y la búsqueda de la esencia de la fiesta fallera. Todo ello adobado con algunas pinceladas de la realidad actual, como puede ser la adopción, el materialismo, la crueldad infantil o las familias homosexuales.

Empar, fallera major infantil (Bromera, Micalet teatre, 2016) está dividida en ocho escenas y pensada para poder ser trabajada y representada por niños, y traslada al lector a un ambiente (escénico y metaescénico) impregnado de referentes culturales locales: duendes vestidos de saragüells, gastronomía típica, organización de la fiesta, literatura y expresiones, etc. Los lectores se aproximan a la historia a partir de una lectura ágil y un estilo directo y cercano que facilita en todo momento su implicación con los personajes y, en especial, con la niña protagonista y su situación personal.

Fani Grande, presentadora de televisión, bloguera y escritora, se atreve con el género dramático destinado a un público infantil a través del mundo festivo en un contexto totalmente verosímil y a partir de algunos personajes ficticios inspirados en personas reales que formaron parte de la vida de la autora.

La obra se acompaña de diez ilustraciones (además de algunos recursos en cada escena) del ilustrador Ramón Pla, artista con gran experiencia en la ilustración de libros infantiles y juveniles y, también, en el diseño de fallas. No resulta extraño que, tratándose de un libro infantil sobre Fallas, fuera él quien se encargara de su ilustración, ofreciendo unos diseños frescos, atractivos y divertidos a la vez, con una representación simpática de la protagonista.

El texto se complementa, como es habitual en la colección en la que se enmarca, de una serie de propuestas escénicas para que la obra pueda ser representada por un público escolar aprovechando todo su potencial, de forma que permite un uso didáctico más allá de la propia lectura teatral.

La lectura, y posible representación, de la obra ofrecerá al público infantil una historia sobre la que reflexionar, en un contexto como es el festivo, con unos referentes cercanos y unos personajes con los que es fácil empatizar a través de una lectura ágil y dinámica repleta de guiños divertidos y recursos imaginativos propios de una niña ilusionada.


José Martínez Tormo